divendres, 15 de setembre de 2017

La Rambla al Poliorama

Teatre pels Descosits presenta: 

La Rambla de les Floristes d'en Josep Maria de Sagarra al teatre Poliorama. 

Dilluns 2 d'octubre a les 20:30h.
Direcció: Toni Navarro. Organitza: Associació Amics de la Rambla.
ENTRADA GRATUÏTA. Reserves: https://www.ticketea.com/entradas-teatro-la-rambla-de-les-floristes-de-josep-maria-de-sagarra/

divendres, 18 d’agost de 2017

#notincpor #TotsSomBarcelona


Fragment de “La Rambla de les Floristes” de Josep Mª de Sagarra:
"Vostè sap què és, la Rambla de les Flors?
Hi ha més pelats que rics, més gent guillada
Que gent amb el cervell apuntalat.
I massa fum, neguit i terregada,
I un món una miqueta estomacat
Un fa ballar el despit, l’altre la mona.
Les noies tendres fan ballar-hi el cor.
És la sala de ball de Barcelona,
I el sol ve a fer-hi de catifa d’or.
La pela de taronja, aquí, no enganya...
Tothom, per relliscar-hi, hi és admès.
Vénen de mar i vénen de muntanya,
Per entrar dins del ball, no es paga res.
De vegades, la cobla s’embarbussa
I el ball s’omple de crits i crida fort.
I entre xiulets i sabres i batussa
S’engega una pistola i cau un mort.
Però és un “ai” i torna la riuada.
I torna el ball, gronxant-se amunt i avall.
I tornen els ocells dalt la brancada,
Fent tremeliadures de cristall.
I les floristes amanim les toies
I els gossos fugen, rosegant un os.
I brillen les dents blanques de les noies
Davant les parades de les flors.
Les parades vermelles, i un s’adona
Que aquest vermell molsut, tibant i humit,
És el color que dura més estona
Damunt del llavi fresc de Barcelona,
Que no es cansa de riure, dia i nit.
És tot un cel de blau i d’alegria
Aquesta Rambla meva i em fa esglai
Pensar que puc deixar-la sola un dia...
La Rambla i jo no hem d’apartar-nos mai!
I quan sigui una vella corsecada,
Amb tot aquest cabell pansit i blanc,
Em trobaran al peu de la parada,
Com si jo hi defensés la meva sang.
I els que passin i em vegin sense vista,
Tremolant, amb un pom dins la mà,
Diran: “Guaiteu, l’Antònia, la florista,
Ja no pot cridar, ni caminar.
I Xaruga com és, plena de noses
i de dolors, encara té prou cor,
Fidel a a la parada de les roses,
Fins que la vingui a recollir la mort.”
I si jo penso així, no cal que vingui
A temptar-me, ni em pot commoure el pit,
Per molta simpatia que li tingui
Per molt que li agraeixi el que m’ha dit,
I vostè hi torni amb una veu sincera
i amb el més noble sentiment desclòs.
No ho veu, que no puc ser d’altra manera,
Si sóc tant de la Rambla de les Flors!"

dijous, 13 d’abril de 2017

Tornen els 12 HOMES SENSE PIETAT

#12homes sense pietat d'en Reginald Rose al Centre Cívic Joan Oliver "Pere Quart". (Barri de Les Corts - Barcelona) Divendres 28 d'abril a les 21.15h. Carrer Comandant Benítez, 6.

Reserves a: perequart@lleuresport.cat
http://www.ccperequart.com/

http://www.ccperequart.com/

 

divendres, 24 de març de 2017

Hemeroteca

dilluns, 27 de febrer de 2017

A les 4:48 de la Sarah Kane


Aquest text, provinent del moviment dramatúrgic britànic In your face -del que l’autora possiblement n’és el màxim exponent- ens endinsa en un territori confús, on tot (absolutament tot) passa pel sedàs de les emocions.

 

La raó ha fugit i tot és viscut, recordat, imaginat o somiat sota un prisma dominat pel sentiment i l’emoció, on els límits són infinitament variables. 


Una incursió en l’espai mental de qui ha pres una decisió sense retorn. 


Pot ser massa clarividència? Vosaltres decidiu, o no.

 

 

diumenge, 8 de gener de 2017

La Reina de la Bellesa de Leenane

“El teatre de la crueltat” pren la seva màxima expressió amb aquesta obra de Martin Mc Donagh, premi de la crítica de New York a la millor obra de l’any 1998, a través de la relació entre dues dones, mare i filla, i dos germans, Pato i Ray.

Dues dones viuen soles als afores d’un poble, Leenane: una dona gran, mare manipuladora, i la seva filla, soltera de quaranta anys que somia amb trobar un home. Dos germans arriben a aquesta casa i, amb ells, la possibilitat imminent d’un festeig.

Els quatre personatges prenen vida en un melodrama àcid, que ja des de la primera frase ens situa en un llenguatge directe, en un conflicte que no espera per sorprendre’ns, per agafar-nos el cor en una barreja explosiva de violència i humor negre.

Una comèdia dramàtica que ens congelarà el riure.

Espectacle recomanat per a majors de 14 anys.