Aquest text, provinent del moviment dramatúrgic britànic In your face -del que l’autora possiblement n’és el màxim exponent- ens endinsa en un territori confús, on tot (absolutament tot) passa pel sedàs de les emocions.
La raó ha fugit i tot és viscut, recordat, imaginat o somiat sota un prisma dominat pel sentiment i l’emoció, on els límits són infinitament variables.
Una incursió en l’espai mental de qui ha pres una decisió sense retorn.
Pot ser massa clarividència? Vosaltres decidiu, o no.
