TotsSomBarcelona

Fragment de “La Rambla de les Floristes” de Josep Mª de Sagarra:

"Vostè sap què és, la Rambla de les Flors?

Hi ha més pelats que rics, més gent guillada

Que gent amb el cervell apuntalat.

I massa fum, neguit i terregada,

I un món una miqueta estomacat

Un fa ballar el despit, l’altre la mona.

Les noies tendres fan ballar-hi el cor.

És la sala de ball de Barcelona,

I el sol ve a fer-hi de catifa d’or.

La pela de taronja, aquí, no enganya...

Tothom, per relliscar-hi, hi és admès.

Vénen de mar i vénen de muntanya,

Per entrar dins del ball, no es paga res.

De vegades, la cobla s’embarbussa

I el ball s’omple de crits i crida fort.

I entre xiulets i sabres i batussa

S’engega una pistola i cau un mort.

Però és un “ai” i torna la riuada.

I torna el ball, gronxant-se amunt i avall.

I tornen els ocells dalt la brancada,

Fent tremeliadures de cristall.

I les floristes amanim les toies

I els gossos fugen, rosegant un os.

I brillen les dents blanques de les noies

Davant les parades de les flors.

Les parades vermelles, i un s’adona

Que aquest vermell molsut, tibant i humit,

És el color que dura més estona

Damunt del llavi fresc de Barcelona,

Que no es cansa de riure, dia i nit.

És tot un cel de blau i d’alegria

Aquesta Rambla meva i em fa esglai

Pensar que puc deixar-la sola un dia...

La Rambla i jo no hem d’apartar-nos mai!

I quan sigui una vella corsecada,

Amb tot aquest cabell pansit i blanc,

Em trobaran al peu de la parada,
Com si jo hi defensés la meva sang.

I els que passin i em vegin sense vista,

Tremolant, amb un pom dins la mà,

Diran: “Guaiteu, l’Antònia, la florista,
Ja no pot cridar, ni caminar.

I Xaruga com és, plena de noses

i de dolors, encara té prou cor,

Fidel a a la parada de les roses,

Fins que la vingui a recollir la mort.”

I si jo penso així, no cal que vingui

A temptar-me, ni em pot commoure el pit,

Per molta simpatia que li tingui

Per molt que li agraeixi el que m’ha dit,

I vostè hi torni amb una veu sincera

i amb el més noble sentiment desclòs.

No ho veu, que no puc ser d’altra manera,

Si sóc tant de la Rambla de les Flors!"